Repercussions socials, ecològiques i econòmiques que l’actual model de consum i distribució agroalimentària de la ciutat de Barcelona genera en els països d’Amèrica Llatina i el Carib. Els casos de la soja (Paraguai), els plàtans (Equador) i les gambes (El Salvador) ____________________________________________________________________________________
La ciutat de Barcelona, com a centre socioecònomic d’importàcia (un dels ports d’entrada i centre de distribució de productes agroalimentaris més notables de l’estat) , juga un paper destacat tant a nivell nacional, com estatal i internacional en els actuals rols asimètrics entre la Unió Europea i l’Amèrica Llatina. Pensem que aquesta realitat necessita de diàleg, formació i sensibilització per a una educació en la transformació que permeti que el conjunt de la ciutadania s’activi en les xarxes i propostes de la ciutat de Barcelona que, des de la solidaritat, cerquen un ple desenvolupament de la Sobirania Alimentària d’Amèrica Llatina.Des de la Campanya “No et Mengis el Món” volem que la societat civil organitzada de Barcelona entengui la problemàtica de les relacions bilaterals existents entre la Unió Europea i Amèrica Llatina i participi activament en la construcció d’una articulació alternativa més justa social i ambientalment, tot enmarcada en el paradigma de la Sobirania Alimentària.
En aquest apartat trobeu tres exemples de productes alimentaris importats des d'Amèrica Llatina que generen impactes socials i ambientals negatius. També trobeu l’enllaç al mapeig d’aquests conflictos que s’ha fet des de la Campanya “No et Mengis el Món”.
Mapa "Impactes consum Barcelona a Amèrica Llatina.Fitxes de productes i infraestructures"
Font: Projecte de la Campanya "No et Mengis el Món" (www.noetmengiselmon.org): Enxarxament d’alternatives entre la Unió Europea i Amèrica Llatina per a la sostenibilitat social, econòmica i ambiental del desenvolupament.
Amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona
